Resultats de la cerca

És considerat un dels màxims representants de la figuration libre , terme proposat per l’artista de Fluxus Benjamin Vautier ‘Ben’ l’any 1981, arran d’una mostra a Niça, en què participà també Di Rosa La seva obra plantejà des del principi la interrelació entre el món de l’art i el de la indústria la moda, els mitjans de comunicació, el disseny, etc i el gust pels temes guerrers, violents, barrejant-se dins un món cosmopolita en què conviuen influències de l' art brut amb les del còmic i en menor mesura les dels coetanis americans K Haring, Basquiat, el grafit Sense donar…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997,…

Inicià la seva carrera el 1983 a Radio Minuto i ha treballat a les emissores Cope Ibiza, Cadena Dial, Ràdio Barcelona – Cadena SER en programes tant de Catalunya com de tot l’Estat espanyol, Catalunya Ràdio i, actualment, RAC1 Al llarg d’aquesta trajectòria passà de la radiofórmula musical als informatius i, finalment, al magazín En aquest gènere, el 1997 començà a dirigir i presentar Versió original , iniciat a Catalunya Ràdio , emès des del 2005 per RAC1  amb el nom de Versió RAC1  i que ha esdevingut un dels programes amb més audiència a Catalunya Ha participat també en programes esportius…

Estudià pintura al San Francisco Art Institute i, alhora, fotografia L’any 1970 començà a treballar per a la revista Rolling Stone , de la qual n’esdevingué la fotògrafa principal el 1973, i més tard collaborà a Vogue 1983 i a Vanity Fair des del 1998 Parallelament, treballà en campanyes de publicitat i, sobretot, per a companyies de dansa, especialment per a l’American Ballet Theatre i la companyia de Mikhail Baryshnikov És reconeguda, a més, pels seus retrats d’icones de la música popular i de l’espectacle Bob Dylan, Mick Jagger, Michael Jackson, Bob Dylan, Bruce Springsteen, John Lennon,…

Llicenciat en Dret i Periodisme, ha desenvolupat la seva carrera periodística en el diari La Vanguardia , on començà a treballar el 1969 com a traductor En fou corresponsal a Londres 1974-81 i a Washington 1981-82, i enviat especial a una vuitantena de països L’any 1983 ocupà durant uns quants mesos la direcció del diari, i posteriorment fou director adjunt 1987-2000 i director de l’edició digital 2000-06 Des del 2006 n’és conseller de direcció És collaborador habitual d’altres mitjans de comunicació El Punt-Avui , El Mundo Deportivo , i tertulià en programes d’actualitat de TVC, de RAC-1 i…

Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà…

Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la…

Se centrà des del principi en la publicació de llibres de butxaca, en rústica i amb continguts de qualitat, defugint la literatura fulletonesca gairebé exclusiva fins aleshores d’aquest tipus de format, fórmula que de seguida esdevingué un èxit Llançà posteriorment colleccions especialitzades “Pelican”, 1937, sobre temes contemporanis “Puffin”, 1940, per a infants, “Penguin Classics”, 1946, etc, que ampliaren el públic lector L’editorial s’ha vist involucrada en diverses polèmiques arran de la publicació d’alguns títols controvertits, com ara L’amant de Lady Chatterley 1960, de DH Lawrence,…

Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i posteriorment a la…

Estudià a l’Escola Normal Superior de París 1957-62 i a la Universitat de París El 1970 es doctorà en ciències físiques a la Universitat de París-Sud Orsay, on exerceix de professor des de 1976 Dirigeix, també, un laboratori comú entre el Centre Nacional de la Recerca Científica CNRS i el grup tecnològic francès Thales, que fundà el 1995 Des del 2004, és membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències Inicà les primeres investigacions en la física dels metalls i del magnetisme, i a mitjan dels anys 80, fou un dels pioners en l’estudi de nanoestructures magnètiques El 1988, en collaboració amb…