Resultats de la cerca
Es mostren 4765 resultats
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…
apropiació
Dret penal
Apropiació no justificada jurídicament.
Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte
ajustador
Oficis manuals
Operari que, per mitjà d’eines manuals principalment, és capaç d’ajustar o de construir peces mecàniques.
L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una producció a màquina, els…
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
llac de Nicaragua
Llac
Llac del SW de Nicaragua.
Constitueix la conca lacustre més gran de l’Amèrica Central, amb una extensió de 8 430 km 2 Ocupa una part d’una depressió d’origen tectònic que ha sofert moviments de submersió en temps geològics recents, acompanyats d’una notable activitat volcànica La profunditat màxima és de 80 m Rep com a immissari el riu Tipitapa, procedent del llac de Managua, mentre que l’emissari és el riu San Juan, que desguassa a l’Atlàntic i serveix de frontera amb Costa Rica El llac comprèn nombroses illes, com les d’Ometepe, Zapatera, Solentiname i l’arxipèlag de Las Isletas
Nova filtració sobre paradisos fiscals
El diari alemany Süddeutsche Zeitung anuncia la publicació d’una filtració massiva sobre titulars de grans fortunes domiciliades en paradisos fiscals Els anomenats Paradise Papers són 13,4 milions de documents, i la meitat provenen del despatx d’advocats Appleby, amb seu a les Bermudes Constitueix la segona filtració més gran en el seu gènere després dels anomenats Papers de Panamà, que es van fer públics el 2016 Com en aquest cas, la investigació l’ha dut a terme el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que reuneix prop de cent mitjans de comunicació, alguns dels…
El Partit Unionista bloqueja la formació del govern d’Irlanda del Nord
El Partit Unionista de l’Ulster impedeix la constitució del govern autonòmic d’Irlanda del Nord en negar-se a designar els seus ministres a l’executiu La decisió, justificada pel seu líder David Trimble perquè l’IRA no ha fet lliurament de les armes, és secundada pel Partit de l’Aliança i pel Partit Unionista Democràtic Tot seguit es constitueix un govern format pel Partit Socialdemòcrata i Laborista i el Sinn Féin, però que es dissol immediatament perquè no s’adiu amb els acords del Divendres Sant La crisi deixa obert el futur del procés de pau a Irlanda del Nord
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
regulació
Tecnologia
Mode de funcionament d’un sistema, aparell automàtic, etc, consistent a comparar la magnitud a regular i la de referència a fi que els dos valors siguin com més pròxims millor.
La regulació pot ésser manual o automàtica , però a causa de la complexitat de molts processos industrials hom recorre com més va més a la regulació automàtica, mitjançant un regulador Un sistema d’aquest tipus, dit també de control automàtic , constitueix un cas particular de servosistema, en què la magnitud d’entrada és la de referència i per tant es manté fixa Hi ha diversos sistemes de regulació regulació per tot o res, proporcional, integral, derivativa , etc En alguns casos hom utilitza per simplicitat sistemes de regulació directes, sense bucle de retroacció, és a dir que…
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…