Resultats de la cerca
Es mostren 6954 resultats
Sant Joan de les Torres (Pujalt)
Art romànic
Aquesta capella, que s’aixeca en el raval o nucli de les Torres, ha format sempre part de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt, documentada des del segle XI La capella de Sant Joan de les Torres no surt esmentada fins a l’any 1329 Tanmateix, és molt probable que sigui anterior i tingui uns orígens romànics La capella s’hagué de reedificar el 1428 L’antic agregat de les Torres es troba avui dia quasi totalment abandonat, però la capella continua tenint culte
Santa Magdalena de la Masó
Art romànic
L’origen d’aquesta església parroquial es troba, segons J Fuguet, en la capella que bastiren els templers en la seva sotscomanda del Raurell El 1180 l’arquebisbe de Tarragona autoritzà la construcció d’una capella a la Masó per a servir els frares que s’hi establissin Aquesta capella és citada en els documents dels segles XII i XIII L’església de la Masó fou sufragània de Santa Maria d’Alcover L’edifici actual fou beneït solemnement el dia 22 de juliol de l’any 1890
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
Juan Sansano y Benisa
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954
Armando Álvarez Bravo
Literatura
Escriptor cubà.
Crític literari i d’art de diversos diaris de Miami, on resideix, és autor de poesia El azoro , 1964 Para domar a un animal , 1982 Juicio de residencia , 1982 El prisma de la razón , 1990 Cabos sueltos , 1997 i Poesía en tres paisajes , 2000, entre d’altres, assaig Órbita de Lezama Lima , 1966 Al curioso lector , 1996 i Autorretrato a trancos , 1996 i narració Las traiciones del recuerdo , 1996 i El día más memorable , 1999, a més d’un Diccionario de la literatura cubana 1980
Juan Bautista Alberdi
Història
Literatura
Dret
Jurista, polític, diplomàtic i escriptor argentí.
Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95
Simó Fullana
Història
Economia
Dirigent socialista.
Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil
Aleksander Ford
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Amb un gran domini de la tècnica, ha realitzat films de la categoria d' Ulica Graniczna ‘El camí de frontera’, 1948 sobre la revolta del ghetto de Varsòvia, Piątka z ulicy Barskiej ‘Els cinc del carrer Barskiej’, 1954, premiat a Canes, Krzy×zacy ‘Croats’, 1960 i Pierwszy dzień wolności ‘El primer dia de llibertat’, 1963 Abandonà el seu país i treballà intermitentment a la RF d’Alemanya i als EUA Angeklagt nach, 218 ‘Acusat segons l’article 218’, 1966, The First Circle 1972, etc
Agustí Coy i Cotonat
Historiografia
Comunicació
Publicista i historiador.
Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914