Resultats de la cerca

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el primer autor…

Estudià clavicèmbal i orgue al Conservatori de Niça i es perfeccionà als conservatoris de París i Anvers L’any 1971 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Bruges El 1973 inicià la seva activitat pedagògica a l’Escola de Música de la Universitat Laval, al Quebec, de la qual fou professor fins el 1983 Parallelament, desenvolupà la seva carrera de solista amb nombroses aparicions en concerts i, sobretot, amb una sèrie d’enregistraments discogràfics considerats exemplars, realitzats a partir del 1971 Entre aquests enregistraments destaquen els de les d’obres per a…

Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a clavecinista s’…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i Señora…

Pertany al grup de les 4-aminoquinolines que presenta un grup hidroxil a l’extrem de la cadena lateral Deriva de la cloroquina , descoberta el 1934, i en la forma de fosfat de cloroquina s’emprà per a contrarestar la progressiva pèrdua d’eficàcia de la quinina en el paludisme Tanmateix, l’elevada toxicitat de la cloroquina en dificultà l’aplicació Com a alternativa menys tòxica, es desenvolupà la hidroxicloroquina A banda de la malària i altres infeccions, la hidroxicloroquina ha estat proposada com a tractament per a la COVID-19 , sense resultats concloents El novembre del 2020, un estudi…

Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation Laboratory 1954-…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

Treballà a Suïssa 1943-45 i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs director del Festival de Salzburg…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats en l’…