Resultats de la cerca

Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants…

Notari, presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València 1532, unes estances en català, que foren premiades— Perduda la solfa del cant de la gràcia —, única obra literària seva coneguda

Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886

Utilitzà el nom llatinitzat de Joanis Aubrius Monjo exclaustrat, viatjà per Orient, on anà a convertir infidels Fou metge ordinari del rei de França Professà un lullisme exaltat És autor de l’apologia Mirabilia mirabilium maxime admirandarum doctoris archangelici sancti Raymundi Lulli París, 1645, d’una traducció francesa del Llibre d’amic e amat Le triomphe de l’amour et l’eschelle de la gloire i, sobretot, d’un tractat de medicina amb una gran influència lulliana Le triomphe de l’archée et la merveille du monde París, 1660, que conegué, almenys, cinc edicions i fou traduït a cinc idiomes

Autor de catecismes i d’altres texts religiosos, és recordat sobretot per Lou trimfe de la lengouo gascouo, aus playdeiats de las quoüate Sasous et deous quoüate Elomens daoüant lou Pastou de Loumaigno 1642, poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, que conegué diverses reedicions

Fou professor a la Universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona En el tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indicenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli Tarragona 1604, parteix del criteri comú que la missió dels capítols catedralicis en els sínodes era merament consultiva

A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món Excellí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel , figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles…

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols