Resultats de la cerca

Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli

Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations

Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’…

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938

Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…