Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan, que la convidà…

Mort Joan I 1396, la reina Maria de Luna, muller de Martí I, absent a Sicília, li encomanà una ambaixada prop del comte de Foix per fer-lo desistir de sostenir les seves pretensions successòries amb les armes Amb Francesc de Montbui i Jaume Cabanyals dirigí l’ocupació de Martorell i Castellví de Rosanes, feus del comte de Foix, abans que es produís la invasió i fou nomenat capità de Martorell Durant l’interregne 1410-12 fou un dels capdavanters del partit urgellista al Parlament català Protestà contra la illegalitat del nomenament dels compromissaris de Casp i fou la persona designada pel…

Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs 1481 i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans Davant la defecció d’alguns grans barons i conscient…

Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura catalana 1995,…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i completà la seva formació a Alemanya Participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, on guanyà una medalla de plata per equips i una de bronze individual, i Rio de Janeiro 2016 Assolí una medalla de bronze per equips i una de plata individual als Jocs Eqüestres Mundials 2002 i dos medalles de bronze individuals 2003, 2015 i una de plata i una de bronze per equips 2003, 2005 en els campionats europeus de doma Es proclamà campiona d’Espanya en tres ocasions 2001, 2003, 2016 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del…

Formada al Club Natació Sant Feliu, el 1991 fitxà pel Club Esportiu Mediterrani, i dominà totes les competicions femenines durant la dècada de 1990 Guanyà deu Copes Catalanes 1992-2001, nou Lligues 1992-99, 2003 i cinc Copes de la Reina 1997-2000, 2003 Participà en nou Copes d’Europa de clubs 1993-2000, 2004 i arribà cinc vegades a la final Guanyà la medalla de bronze de la Recopa d’Europa 2001 i fou finalista en dues edicions del LEN Trophy 2002-03 Disputà 125 encontres internacionals amb la selecció espanyola i participà en cinc Campionats d’Europa 1993, 1997, 1999, 2001, 2003 i en dos…

Jugà a l’Atlético de Madrid i s’inicià com a entrenador amb la selecció espanyola femenina 1974-75 Entre el 1976 i el 1977 entrenà la secció femenina de la Penya Barcelonista Martorell, i entre el 1979 i el 1980, el Rancho de Castelldefels, únic equip català que militava a la primera divisió femenina, amb el qual guanyà la I Copa de la Reina 1980 Membre del cos tècnic de la selecció al final dels anys setanta, fou seleccionador espanyol 1980-84 Fou campió del món B i medalla d’or en el Mundial de Barcelona 1979, i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Posteriorment entrenà el Club…