Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
peix globus
Peix globus (Lagocephalus lagocephalus)
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
merla de cua blanca
Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
marieta
Marieta
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret d’un vermell escarlata i de cama rosada.
Es fa en pinedes
ratafia
Elaboració de ratafia
daniel julià lundgren (CC BY-SA 2.0)
Begudes destil·lades
Licor d’una graduació alcohòlica de 26-29° i un contingut de sucres entre 200-300 g/l que té com a base la maceració de nous verdes (i d’altres components) durant un temps mínim de dos mesos, després dels quals és envellit tres mesos pel cap baix en botes de fusta.
N’hi ha un tipus, anomenat lleuger , que té un contingut alcohòlic inferior als 23° i menys de 200 g/l de sucres Els processos d’elaboració i les característiques de la ratafia són regulades legislativament
rapinyaire
rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
peix de plata
Peix de plata
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels argentínids, que no sol arribar als 20 cm de longitud total.
El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic
peix bada
Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
panerola de mar
Panerola de mar
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Isòpode marí de l’espècie Sphaeroma serratum, d’abdomen bombat i cos cuirassat, que en actitud defensiva esdevé esfèric.
orella de gat grisa
orella de gat grisa
Björn S... (CC BY-SA 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 10 cm d’alt, de color gris o negrós, de barret sinuós i amb dues o tres prominències, i de cama buida, inflada a la base i profundament solcada.
Es fa en boscs caducifolis
poll roig
Poll roig
Ferran Turmo Gort (CC BY-NC-SA 2.0)
Fitopatologia
Insecte polífag pertanyent als còccids diaspínids
, paràsit dels cítrics i d’algunes plantes ornamentals.
Les femelles són protegides per un escut circular d’uns 2 mm de diàmetre, de color rogenc és molt sensible als insecticides