Resultats de la cerca
Es mostren 15327 resultats
màquina excavadora

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en l’excavació de terrenys quan hom ha de remoure grans quantitats de terra.
Consta bàsicament d’un bastiment, o estructura, molt robust i pesant que va muntat sobre rodes o erugues i proveït d’una pala, d’una cullera, d’una roda de catúfols o de qualsevol altre element d’excavació, segons els tipus d’excavadora L’element d’excavació va muntat sobre la ploma i és mogut mitjançant cables o per un circuit oleohidràulic Els tipus més corrents són l' excavadora de cullera frontal , emprada sobretot per a l’excavació de terrenys no rocallosos i per a talussos verticals, i l' excavadora de cullera retroactora , o retroexcavadora , en la qual la cullera fa l’esforç d’…
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú…
Vivers
Vivers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’esquerra del Tec, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts.
El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a…
Étude Continentale et Océanique par Réflexion et réfraction Sismique
Geologia
Programa d’investigació de l’escorça terrestre profunda de França per mitjà de sísmica de reflexió i de refracció.
El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT,…
División Azul
Història
Nom donat a la División Española de Voluntarios que lluità al front soviètic al costat dels alemanys des de l’octubre del 1941 a l’octubre del 1943.
El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de…
Ramon Berenguer III de Provença
Història
Comte de Provença (1144-66).
Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus…
Bailian
Història
Secta amitabhista fundada l’any 381 a la muntanya Lushan pel monjo taoista Huiyuan, convertit al budisme.
El nom és d’origen budista, basat en el simbolisme del lotus, flor pura tot i que arrela al fang Té una doctrina basada en l’amor, en la pietat i en l’esperança de renéixer al País pur, sobre el lotus místic, als peus d' Amitābha El seu caràcter esotèric i l’adventisme dels seus fidels, que esperaven l’arribada del bodhisattva Maitreya, l’havia de fer inspiradora d’una societat secreta, Bailianjiao Féu la primera aparició important al s XIV i collaborà en l’expulsió dels mongols i en la instauració de la dinastia nacional Ming Sota els manxús, tractà de restaurar els Ming en…
Sant Cristòfol i Santa Caterina (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir…
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard Guillem de…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis…