Resultats de la cerca

És una malaltia benigna, que deixa immunitat per a tota la vida i que es caracteritza per l’aparició, després del període d’incubació i del període prodròmic, de febre, pruïja i exantema que passa successivament per les fases de màcula, pàpula, vesícula, pústula i crosta Apareix inicialment a la cara i al coll, i s’estén després pel tòrax, on és més intensa L’exantema és de predomini centrípet i policíclic, i evoluciona a brotades

La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits

Generalment són bobines de longitud variable de 3 m com a màxim i una amplada d’entre 16 i 35 mm Els avantatges d’aquest sistema de còpia i arxiu són el reduït volum, la integritat de la reproducció i la facilitat d’accés a la informació que conté Són molt emprats en biblioteques, bancs i, en general, en tota mena de centres de documentació tècnica Actualment aquesta microforma ha deixat pas, en molts casos, a la microfitxa

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

S’inicià al Club Egara, on disputà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí deu Campionats de Catalunya 1961, 1963-71, set Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i dues Lligues espanyoles consecutives 1971, 1972 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, els de Tòquio 1964, on aconseguí el quart lloc, i els de Mèxic 1968

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, club on es formà Amb el primer equip aconseguí nou Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i quatre Lligues 1977, 1980, 1981, 1982 Participà amb la selecció espanyola en dos Jocs Olímpics, Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent, i Los Angeles 1984, on obtingué la vuitena posició

Postula que el moment d’inèrcia d’un cos de massa m respecte a un eix que és a una distància d del centre de gravetat del cos és igual al moment d’inèrcia respecte a un eix parallel a l’anterior i que passa pel centre de gravetat I o augmentat del moment d’inèrcia que tindria si tota la massa restés concentrada en el centre de gravetat Formalment hom l’escriu I = I o + md 2

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, a de e, i, etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants