Resultats de la cerca

La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats

Neix a la Serranía de Ronda, flueix vers el SW i desemboca a la Mediterrània, on forma un estuari Rep les aigües del Genal i de l’Hozgarganta i rega el Campo de Gibraltar L’any 1010 l’expedició catalana comandada per Ramon Borrell I, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, hi sofrí una derrota important els catalans, refets, saquejaren seguidament Còrdova

En l’evolució vers el Renaixement contribuïren, especialment, V Foppa, influït per A Mantegna, i les estades a Milà de DBramante i de Leonardo da Vinci, que hi pintà dues obres tan divulgades com la Mare de Déu de les roques i la Santa Cena Entre els pintors que recolliren els ensenyaments d’aquests artistes cal citar Bergognone, GA Boltraffio, B Luini i Marco d’Oggiono

El 1951 publicà la seva primera obra, la peça teatral Isolda Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Lisboa des del 1957, lluità contra la dictadura d’Oliveira Salazar De la seva extensa obra en vers destaquen Gaviotas em Terra 1959, Os Amantes e outros contos 1968, As Quatro Estaçoes 1980 i Tópicos recuperados 1992 També traduí diversos poetes espanyols al portuguès

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

El 1903 arribà a París, on rebé la influència de l’impressionisme Vers el 1901 fou amic dels pintors cubistes i de GApollinaire, i participà en el cubisme, al qual aportà una obra de colors vigorosos i intensos, particularment el vermell, i enginyoses formes plàstiques Natura morta 1912, Tall de síndria 1926 Cal destacar-ne també l’obra gravada, especialment els Alcohols d’Apollinaire

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679

Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost