Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
Accident mortal d’una avioneta a Girona
Moren quatre persones a l’aeroport de Girona quan l’avioneta en què viatjaven s’estavella contra terra Les víctimes formaven part d’una colla de la comarca de la Garrotxa que havia llogat l’avioneta, un aparell de quatre places, per a sobrevolar la zona
grausí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al sector sud-occidental de l’antic comtat de Ribagorça, al voltant de la vila de Graus, molt relacionat amb els parlars catalans de la Ribagorça (benasquès, ribagorçà).
Els trets catalans d’aquest parlar s’han anat perdent a poc a poc des del s XVI —quan encara el català era llengua de cultura en aquesta zona—, i la mateixa vitalitat del dialecte ha minvat a la vila des del començament del s XX
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
mànec
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, de conquilla tubiforme, recta i truncada a ambdós extrems i d’uns 12 cm de llargada.
El cos és cilíndric, amb un peu molt llarg i musculós Habita, colgat a la sorra de les platges, a la zona intermareal, en posició vertical excava galeries de més d’1 m de profunditat, on es refugia en cas de perill És comestible i molt apreciat
palafit

Reconstrucció d’un Palafit neolític al llac de Chalain (França)
© P. Pétrequin, Centre de la Recherches Archeologique de la Vallée de l’Ain
Arquitectura
Cabana prehistòrica construïda sobre pals de fusta.
A Europa n’han estat localitzades restes, a les vores d’antics llacs de la zona alpina Pertanyen al Neolític mitjà i a l’edat del bronze 3000 - 1800 aC i 1200 - 750 aC, respectivament Foren investigats per primera vegada per F Keller 1854 a Obermeilen Suïssa
rereguarda
Militar
Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual hom duu a terme les operacions d’abastament i evacuació.
És especialment vulnerable per l’aviació, els míssils i els paracaigudistes La guerra de guerrilles es basa en accions per dominar-la o convertir-la en zona de combat, on l’enemic es desgasta sense profit mentre no es donen les condicions favorables per a atacar-lo
Sant Pere Màrtir
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), a l’W del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir
Nerbion
Pont sobre el Nerbion, a Bilbao
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Basc, a Àlaba i Biscaia (43 km).
Neix a Peña Orduña, a la zona frontera amb Burgos, en direcció N A Basauri uneix les seves aigües amb les de l’ Ibaizabal , nom amb el qual és designat oficialment a partir d’aquí travessa Bilbao i desguassa a la mar Cantàbrica en forma de ria
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…