Definició
L’anomenada fissura anal consisteix en una erosió o un esquinçament superficial del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que es manifesta amb un dolor en la zona que característicament es presenta durant Tacte defecatori o bé posteriorment. Si segueix una evolució espontània, la fissura anal tendeix a fer-se crònica.
Causes
La majoria de les fissures anals es produeixen a conseqüència de traumatismes repetits en la zona, com per exemple els causats pel pas pel conducte anal de matèries fecals excessivament sòlides, en cas de restrenyiment, o els que provoca la pràctica del coit anal. Els esquinçaments se solen presentar en la paret posterior del conducte anal, ja que és la zona que ha de suportar pressions superiors quan aquest conducte es dilata.
Menys sovint, les fissures anals es produeixen a conseqüència d’altres trastorns del recte, l’última porció de l’intestí gros, o del mateix conducte anal, com és la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, els processos infecciosos o el càncer d’anus. En aquests casos els esquinçaments es presenten amb una freqüència semblant en qualsevol de les parets del conducte anal.
Manifestacions i evolució
La manifestació més característica és el dolor, que es localitza a la zona del conducte anal i és provocat quan aquest conducte s’ha de dilatar per tal d’evacuar el contingut intestinal. En general, durant el mateix acte defecatori el dolor sol ésser lleu o moderat, i fins i tot immediatament després desapareix durant uns vint minuts. Tanmateix, però, més endavant apareix novament, en general amb molta intensitat i es manté durant algunes hores.
El dolor no se sol manifestar durant el repòs nocturn, quan el conducte anal es troba relaxat. Això no obstant, de vegades pot ésser prou intens per a impedir d’agafar el son, o fins i tot pot arribar a despertar el malalt.
Les fissures anals poden provocar igualment hemorràgies lleus que gairebé sempre es produeixen durant les deposicions i es poden advertir perquè la sang es distribueix en forma d’estries allargades sobre les matèries fecals.
En absència de tractament adequat, les fissures tendeixen a fer-se cròniques, i és freqüent que en aquests casos tant el dolor com les petites pèrdues de sang es presentin més sovint i de manera intensa. En aquests casos, igualment, els microorganismes continguts en les matèries fecals, o els que habiten normalment en la pell adjacent, poden penetrar a través de la fissura en els teixits més profunds, i originar un abscés anorectal.
Diagnosi
La diagnosi es pot inferir per les característiques del dolor i és confirmada amb la inspecció de la zona. De vegades, però, per tal de descartar l’existència d’altres trastorns que eventualment podrien ésser els responsables d’una fissura anal, també se sol·liciten exploracions radiològiques de l’intestí gros.
Tractament
En els casos lleus el tractament és adreçat a afavorir les condicions millors per tal que la fissura cicatritzi sense complicacions. Així, es procura que les matèries fecals no siguin dures, s’atenua el dolor i s’intenta de mantenir relaxada la musculatura del conducte anal.
Hom recomana que la dieta sigui rica en fibra vegetal, per prevenir el restrenyiment o corregir-lo, i també l’abstenció d’algunes substàncies i aliments com l’alcohol, la fruita i les begudes àcides, espècies picants, mariscs o fruits secs, que poden irritar el conducte anal. En cas de restrenyiment també s’administren medicaments laxants.
Després de la defecació i abans d’anar-se’n al llit es recomana l’aplicació local de pomades antisèptiques, antiinflamatòries i analgèsiques, amb la intenció de prevenir possibles infeccions, reduir la inflamació i atenuar el dolor. De vegades, igualment, s’administren medicaments cicatritzants per via oral o intravenosa, o bé pomades d’aplicació local que afavoreixen la cicatrització de la lesió.
La relaxació del conducte anal és important, ja que en la majoria dels casos es crea un cercle viciós en què a causa del dolor el pacient contreu involuntàriament els esfínters anals, es produeix aleshores un augment de la tensió de la paret d’aquest conducte i, finalment, el dolor s’intensifica. Per tal de relaxar la musculatura anal en els casos lleus es recomana l’aplicació local de pomades anestèsiques. En els casos més greus, en canvi, es procedeix habitualment a dilatar el conducte anal amb una maniobra manual que, com que es realitza prèvia aplicació d’anestèsia, no és dolorosa.
El tractament quirúrgic, que es reserva per als casos més greus, consisteix en la reparació del teixit danyat o, també, en l’extracció d’un petit sector del teixit que envolta la fissura.