Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
The Velvet Underground
Música
Grup de rock format a Nova York el 1965 per Lou Reed (veu i guitarra), John Cale (veu, baix i viola), Sterling Morrison (guitarra) i Maureen Mo Tucker (bateria).
La seva música, fosca i personal, formà part de la nova intellectualitat del principi dels setanta, i es convertí en l’avantguarda de l’escena novaiorquesa Apadrinats per Andy Warhol i amb la participació de Nico, enregistraren The Velvet Underground and Nico 1967, el segon disc, ja sense Nico, fou White Light/White Heat 1967, després del qual JCale abandonà la formació per emprendre la seva carrera en solitari Seguiren The Velvet Underground 1969, Loaded 1970, Live at Max's Kansas City 1972, 1969 Live 1974, VU 1984 i Another View 1986
Supertramp
Música
Grup de pop-rock format a Londres el 1969 per Richard Davis (veu i teclats), Dougie Thomson (baix), Kevin Currie (guitarra), John Anthony Helliwell (saxo) i Bob Benberg (bateria).
Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change
Pegasus
Música
Grup català pioner del jazz-fusió format al principi dels anys vuitanta per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).
El 2008 s'hi incorporà Dan Arisa percussió, fill de Santi Arisa El disc Nuevos encuentros 1982 marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació 1983, Pegasus a Montreux 1984 i Searching 1985 El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat La dècada dels vuitanta acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle 1990, amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana El 1997 enregistraren Selva pagana i el 2014 Standby… On A principis de 2020 anunciaren la dissolució a finals d'any
borboll
Porció d’un líquid que impulsada de baix a dalt fa un inflament en la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d’un líquid en ebullició.
ala
Indumentària
Mena de màniga oberta de dalt a baix, usada en les gramalles i en altres vestits, així com en sobrepellissos i roquets litúrgics, sens dubte per a efectes decoratius.
musette
Música
Antiga dansa popular francesa de caràcter pastoral, amb metres diversos i tempo moderat, caracteritzada per l’ús d’un bordó en el baix, en referència a l’instrument homònim.
Fou introduïda als ballets francesos de principi del segle XVIII, així com a l’òpera Callirhoé , d’AC Destouches obertura a Alcina , de GF Händel Bastià i Bastiana , de WA Mozart Fou també inclosa eventualment com a dansa estilitzada en les suites per a teclat, com per exemple en les Pièces de clavecin , ordre 15, de F Couperin, o a la Suite anglesa , núm 3, de JS Bach Al segle XX Selim Palmgren utilitzà aquesta forma en la seva Country dance Musette i A Schönberg la inclogué en la Suite per a piano , opus 25 Les peces de B Bartók anomenades Bagpipe Mikrokosmos , llibre 5, núm 138 i Szól a…
Cobla La Principal de la Bisbal
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), fruit del ric ambient musical bisbalenc generat, des del 1880, pel mestre J. Carreres i Dagas.
Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera des des la fi…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Castellet i la Gornal

El poble de Castellet
calafellvalo-(CC BY-NC-ND
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…