Resultats de la cerca

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…

Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…

Fins a nou anys visqué a Brusselles Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario Bogotà, des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals Residí a Mèxic a partir del 1956 Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus El 1947 publicà el primer recull poètic,  La balanza , al qual seguiren  Los elementos del desastre 1953, Los trabajos perdidos 1960, Diario de Lecumberri , Poesía…

Havent observat que els gasos produïts per la combustió incompleta del carbó mineral en cremar feien molta llum, construí una caldera al jardí de la seva casa de Redruth i installà canonada de plom fins a totes les habitacions fou la primera installació de llum de gas L’any 1802 aquest mateix procediment fou emprat per a illuminar una gran fàbrica de Soho Vint anys després Londres i París tenien llum de gas als carrers

Inicià una prolífica carrera a la televisió als anys cinquanta, de la qual destaca la producció de The Moon and Sixpence 1959, basada en una novella de W Somerset Maugham, amb la qual guanyà un premi Emmy El 1957 debutà al cinema amb Fear Strikes Out , a la qual seguiren divuit pellícules més, entre les quals destaquen ara l’allegat antiracista To Kill a Mockingbird 1962, la més famosa, adaptació de la novella guanyadora del Premi Pulitzer de Harper Lee, que fou guardonada amb tres Òscars millor actor, millor guió i millor direcció artística, The Stalking Moon 1969, Summer of ‘42 1971, The…

Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II

Estudià a Breslau, a Dresden i a Berlín És autor de música simfònica, concerts i peces per a piano, d’unes Spanische Tänze ‘Danses espanyoles’ i de l’òpera Boabdil 1892

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…