Resultats de la cerca
Es mostren 3338 resultats
Favà
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble, als vessants meridionals de la serra de Prada.
El mas té una església dedicada a santa Margarida, i prop seu, al mig del bosc, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Favà, d’origen romànic, d’una sola nau
Dodro
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la baixa vall del riu Ulla, al límit amb la província de Pontevedra.
El poblament és fortament disseminat i la capital municipal és l’aldea de Tallos Hi ha agricultura i ramaderia vacú, explotació del bosc i una petita activitat industrial fusteries, conserves de marisc
Joan Cristòfol Pérez
Esports de tir
Arquer.
Guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 1990, 1991 D’altra banda, fou director comercial de La Molina i de Gran Pallars i impulsà el Trofeu Internacional BTT Gran Pallars
platja de Comte
Platja
Platja del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), davant l’illa des Bosc.
talla
Agronomia
Operació de podar els arbres i les plantes d’un bosc, d’un passeig, etc.
Saint-Leu-la-Forêt
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, França, al marge sud del bosc de Montmorency.
subrem
En el bosc baix, part del rem on es localitza la tallada d’un any.
aquintanar
Agronomia
Convertir en quintà, o sigui, en predi de pastura, les terres conreades o el bosc.
baronia de Sant Miquel de Pera
Història
Títol concedit el 1764 a Antoni de Vallgornera, òlim de Llunes i Bosc de Platraver.
jardí
Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…