Resultats de la cerca
Es mostren 3336 resultats
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
Samaná
Península
Península de la costa NE de la República Dominicana, entre la badia homònima (S) i la badia Escocesa (N).
És una antiga illa de roques cristallines i metamòrfiques, unida al continent pels alluvions aportats pel riu Yuna, que desguassa a la badia de Samaná Bosc i conreus tropicals
Sarcelles
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, França.
Suburbi del N de París, a l’E del bosc de Montmorency, s’ha desenvolupat com a zona residencial Té indústries farmacèutiques i del plàstic Església del s XII
mill del sol
Mill del sol
H. Zell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, amb pèls escabres, de fulles lanceolades acuminades, de flors blanques petites i de llavors dures i nacrades.
Creix en vorades de bosc, en bardisses i en altres llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa En medicina popular és emprada contra els càlculs biliars i urinaris
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
Obihiro
Ciutat
Ciutat de l’illa d’Hokkaidō, Japó, en una planúria del SE de l’illa.
Ciutat moderna el 1883 era encara un bosc amb ossos i cérvols, viu de l’agricultura bleda-rave, de la cria de cavalls i de la fabricació de màquines agrícoles
Sātpura
Massís
Massís muntanyós de l’Índia, al N del Dècan, entre els rius Narmada i Tāpi (1 325 m).
De vessants escarpats al N i al S, és cobert de bosc És considerat el límit nord del Dècan i continua a l’est amb les serralades de Mahādeo i Maikala
la Roca d’Albera
la Roca d’Albera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès des del cim de la serra de l’Albera (roc dels Tres Termes, 1 128 m alt, al límit amb el municipi de la Jonquera, a l’Alt Empordà) i la plana regada a la dreta del Tec (fins a la confluència de la riera de Vilallonga i la riera de la Roca, que formen el Tanyarí, afluent, per la dreta, del Tec).
La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la…