Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Lluís Maria de Valls i Riera
Literatura catalana
Poeta.
Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri 1877, del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1899 en substitució de Torras i Bages Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble 1912, molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet Publicà una Oda a Arenys de Mar 1894, que acompanyà de notes històriques sobre la vila
,
Albert I
Història
Emperador romanogermànic (1298-1308), duc d’Àustria (1282-1308), de la família dels Habsburg, duc d’Estíria i landgravi d’Alsàcia; primogènit de Rodolf I.
Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia
Bernat Gord
Cristianisme
Religiós cartoixà.
Fill de Miquel Gord, secretari de Felip II de Castella Es doctorà en dret civil i el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou arxiver i sagristà Fou prior de la Vall de la Misericòrdia Lisboa i Scala Coeli Évora, on morí És autor d’obres històriques sobre la cartoixa a Espanya Dues d’elles foren impreses i quatre restaren manuscrites, entre les quals Historia de la Cartuja en España i un Catálogo de fundaciones
García Gil y Manrique
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Girona 1628-33 i de Barcelona 1633/~1651 El 1632 presidí la diputació del general de Catalunya En ésser assassinat el lloctinent comte de Santa Coloma, arran del Corpus de Sang 1640, fou nomenat lloctinent per Felip IV Tot i la seva vinculació al rei, les atrocitats dels soldats castellans al Principat l’obligaren a excomunicar els responsables El 1641 intentà de dissuadir la generalitat de la decisió de posar-se sota la protecció de França
Joan Josep Casanoves
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’estudi general de Lleida El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat El llibre fou enllestit el 1691 Durant la guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V Formà part 1705-07 de la junta de guerra
Isabel de França
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Felip IV de França , i de Joana I de Navarra Es casà amb Eduard II d’Anglaterra 1308, però s’enfrontà als Despenser, favorits del rei 1320 Amb el seu amant, Roger Mortimer, i el seu fill, el príncep de Galles, fugí a França 1325 En tornar a Anglaterra 1326, aconseguí de deposar el rei 1327 i fou regent del seu fill, el futur Eduard III d'Anglaterra , fins que aquest la desterrà 1330
Jaume de Duran i Pujades
Economia
Història
Negociant i donzell, fill de Josep de Duran i Móra.
Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell
Froilán Díaz
Cristianisme
Dominicà castellà.
Ensenyà a la Universitat d’Alcalá i fou confessor del rei Carles II Escampà 1699 la idea que el rei estava embruixat per obra de la reina Perseguit per la inquisició, tribunal del qual era membre, fugí a Roma, on fou detingut per l’ambaixador de la corona de Castella Processat després de la mort de Carles II, fou declarat innocent sota la influència de Felip V 1704 El seu procés fou publicat en 1787-88
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
Abel Marsal Tomàs

Abel Marsal Tomàs
ESCOLA CATALANA DE SURF
Altres esports nàutics
Tècnic i dirigent de surf.
Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix