Resultats de la cerca
Es mostren 2205 resultats
Encarna Escudero Gómez

Encarna Escudero Gómez
Ajuntament de Call detenes
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons i cros.
Resident des de jove a Santa Coloma de Gramenet, destacà en l’especialitat de cros durant la dècada de 1970 Aconseguí la majoria de títols a les files de l’Atlètic Santa Coloma i el 1982 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1979, 1982 Entre el 1974 i el 1979 participà en sis Campionats del Món de cros, formant equip amb la doble campiona mundial Carme Valero D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya de 3 000 m llisos en pista 1977, i el Campionat de Catalunya de 1 500 m 1976 i de 5 000 m 1977 Guanyà set edicions de la Jean…
Kenneth Gilbert
Música
Clavecinista i organista canadenc.
Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la fuga , de JS…
Alternativa Europea
Partit polític
Associació cultural creada a l’agost de 1993 a Barcelona, presidida per Juan Antonio Llopart i autodefinida inicialment “nacional-bolxevic”.
Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i seguidors a València…
Jacques Derrida
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1960-64 i a l’École Normale Superieme de París 1964-84, des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals És autor de De la grammatologie 1967, La dissémination recull, 1972, L’archéologie du frivole 1973, Éperons, les styles de Nietzsche 1978, La carte postale de Socrates à Freud et au-…
Leo Apostel
Filosofia
Filòsof belga.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles on es graduà el 1948 Amplia estudis a la Universitat de Yale amb Rudolf Carnap i Gustav Hempel 1950-51 i posteriorment a Ginebra amb Jean Piaget 1955 Fou professor de lògica i filosofia de la ciència a les universitats de Gant i Vrije de Brusselles 1955-1979 amb algunes interrupcions La seva obra és un intent d’unificar les ciències humanes i les ciències de la natura Publicà, entre d’altres, Logique, langage et théorie de l’information 1957, Atheïstische spiritualiteit 1998 i Oorsprong ‘Origen’, 2000 El 1985 rebé el premi Solvay a…
Maria Rosa Sierra Girón
Atletisme
Atleta.
En el primer any d’entrenaments, el 1963, aconseguí la medalla de plata en 200 m i la de bronze en 100 m en el Campionat d’Espanya, i debutà en competicions internacionals Assolí el primer títol estatal de 400 m 1964, la seva millor especialitat També fou campiona de Catalunya de 400 m 1969 i establí diversos rècords catalans en 400 m, 800 m i 4 × 200 m 1968 Guanyà dues edicions de la Jean Bouin 1965, 1968 En pista coberta, destaquen un títol 1969 i un tercer lloc estatal en 400 m 1968 En aquesta època 1968-71 es traslladà a Barcelona per qüestions laborals, s’entrenà amb…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…
Barbarella
Personatge que dóna nom a una sèrie d’historietes il·lustrades franceses amb text i dibuixos de Jean-Claude Forest.
música valona
Música
Art musical conreat a Valònia.
Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…