Resultats de la cerca

Es distingí com a contista, novellista, poeta i, sobretot, assagista Hom destaca, entre les seves obres, Looping 1929, Aquarium 1934, Cuentos del viento y del mar 1949, El secreto del doctor Baloux 1936, Orestes y yo 1939, Muerte en Shanghai 1953 i multitud d’assaigs i de llibres de viatges

Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

Notable estilista, conegut com “el poeta de la brasilitat”, la seva obra tingué una evolució molt important a partir del poema Banguê 1927 fins a Invenção de Orfeu 1952, llarg poema on ressorgeixen els mites angoixants de la seva infantesa al nord-est brasiler Fou també un conegut pintor

Impulsà l’estudi de la histologia dels fongs i descobrí els basidis La seva obra fonamental Recherches sur l’hyménium des Champignons 1837 capgirà els conceptes admesos al seu temps sobre aquest grup

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909

Participà en l’expedició al Perú de Cde La Condamine Introduí a Europa l’heliotropi i diverses plantes ornamentals

Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles, el 1759 Elaborà un mètode natural per a la classificació de les plantes que fou continuat pel seu nebot Antoine-Laurent de Jussieu

Estudià a Rostock i a Pàdua, on conegué Andrea Cesalpino Fou un dels primers defensors moderns de la teoria atòmica, destacà la importància de la disciplina matemàtica per al pensament i desenvolupà un mètode de classificació dels éssers vius, derivat del de Cesalpino, basat en l’existència de gèneres i espècies naturals que influí posteriorment en les concepcions de Linné