Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
Baltasar de Romaní
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…
,
Nicolaj G’aurov
Música
Baix búlgar.
De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis…
,
José Van Dam
Música
Baix baríton belga.
Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…
,
Joan Baptista Munyós i Ferrandis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que…
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
Júnior Futbol Club

La jugadora d’hoquei sobre herba Maria Romagosa, del Júnior Futbol Club
© JÚNIOR FC
Esport general
Música
Club poliesportiu de Sant Cugat del Vallès.
Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…
, ,
Luisa Tetrazzini
Música
Soprano italiana.
Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L Delibes…
Elena Sanz i Martínez de Arizala
Música
Mezzosoprano valenciana.
Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era "…
Fernando Daucik Foufer

Fernando Daucik Foufer
Arxiu FC barcelona / J.A. Saenz
Futbol
Futbolista i entrenador.
Jugà en la posició de defensa al SK Bratislava i al SK Slavia de Praga, i fou internacional amb la selecció de Txecoslovàquia en la Copa del Món 1938 Un cop retirat, destacà com a entrenador Arribà al FC Barcelona el 1950 de la mà de László Kubala, després d’entrenar l’Hungaria A les seves ordres, el FC Barcelona visqué una de les etapes més reeixides Guanyà tres Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953, dues Lligues espanyoles 1952, 1953, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i un Trofeu Martini Rossi 1952 Fou conegut com el Barça de les Cinc Copes pels cinc títols del 1952…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on…