Resultats de la cerca

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1904 fundà una Granja Escolar Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI 1919, on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

S’inicià a l’Associació d’Escacs de Santa Coloma de Queralt i destacà en categories inferiors Fou campió de Catalunya 2007 i d’Espanya 2008 juvenil i campió d’Europa sub-18 2008 En categoria sènior guanyà dues vegades l’Obert Internacional Actiu de Santa Coloma de Queralt Gran Mestre des del 2011, forma part del Club d’Escacs Barcelona – Unió Gracienca d’Escacs

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Escriví també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França

A l’inici es dedicà al repertori coral, del qual publicà més de 450 obres, però després amplià l’edició als llibres sobre temes musicals Més endavant, amb l’aparició de la collecció “Cluster” impulsada en collaboració amb l’Associació Catalana de Compositors, es consolidà en el camp de l’edició de música catalana contemporània Bibliografia Llibre per a guitarra , Clivis Publicacions, Barcelona 1992

Especialista en proves de mig fons, fons i estils, s’inicià a l’Associació Esportiva Trinitat Vella Becat al CAR de Sant Cugat per la Federació Catalana, competí pel Club Natació l’Hospitalet, el Club Natació Sabadell i el Club Natació Sant Andreu En la dècada dels noranta es proclamà campió de Catalunya en diverses proves, tant en l’àmbit individual com en el de relleus i de clubs En l’àmbit estatal fou campió en 400, 1 500 i 5 000 m lliure, 400 m estils i, en proves de relleus, amb el CN Sabadell i el CN Sant Andreu El 1999, baté les plusmarques espanyoles de 800 i 1 500 m…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L Homar,…