Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Javier Pallarès Gracia
Beisbol
Àrbitre de beisbol.
Fou jugador del Picadero Jockey Club i del Club de Beisbol Hèrcules Les Corts, amb el qual guanyà el Campionat d’Europa B 1979 Es retirà el 1980 i començà a arbitrar partits d’infantils Format en cursos d’àrbitres cubans i italians, el 1984 ja havia assolit la categoria d’internacional Arbitrà partits de la Lliga espanyola, la Copa d’Europa de clubs i competicions internacionals de seleccions Arbitrà la final del Campionat d’Europa 1987 disputada a Catalunya A la meitat dels anys vuitanta assumí la presidència del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS El 1991…
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Organisme rector de la boxa a Catalunya.
Fou creat a Barcelona el 1923 El seu precedent fou el Comitè Regional de la Federació Espanyola de Boxa, que desaparegué en crear-se el nou ens La seva posada en marxa es deu, entre d’altres, a Ramon Larruy, pioner d’aquest esport a Catalunya Presidí la seva primera junta directiva Joan Clols Vila, membre del Catalunya Boxing Club Des dels seus inicis, s’encarregà de regular i controlar els combats designar els àrbitres, jutges i cronometradors de les vetllades, i organitzar el Campionat de Catalunya de boxa amateur També creà el Collegi Oficial d’Àrbitres Els anys quaranta i cinquanta…
Ota Šik
Economia
Història
Economista i polític txec, naturalitzat suís.
Membre de l’Acadèmia Txecoslovaca de Ciències, fou director del seu Institut d’Economia 1963-68 i també president del seu Collegi Científic d’Economia 1963-69 Participà activament en l’anomenada " primavera de Praga ", i fou primer ministre adjunt en el gabinet polític Svoboda-Dubček Amb motiu de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, s’exilià a Suïssa, on en ser privat de la nacionalitat txecoslovaca, es naturalitzà suís el 1983 Des del 1970 fins a la jubilació 1990 fou professor d’economia i sociologia a la Universitat de Sankt Gallen La seva concepció econòmica se centra en una…
Josep Maria Úbeda i Montes
Música
Educació
Organista, compositor i pedagog.
Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben…
,
Manuel Tremulles i Roig
Pintura
Pintor.
Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de la catedral…
Fèlix Duran i Cañameras

Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…
Josep Finestres i de Monsalvo
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica A…
Pere Nicolau Arnu
Literatura
Cristianisme
Religiós dominicà i escriptor.
Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia 1658 Fou professor a Tarragona durant un any 1658 retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat 1663 i prior del convent de dominicans Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals publicà un pamflet…
Diego de la Torre Fuentes

Diego de la Torre Fuentes
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
Caça
Caçador.
S’inicià en la caça amb llebrers a Andalusia, però centrà la seva activitat en la caça menor En els campionats catalans i estatals, representa la Societat de Caçadors de les Franqueses, que presidí 1998 - 2002 Ha estat campió de Catalunya de sant Hubert dues vegades i de gossos de mostra en quatre ocasions, en l’especialitat de continentals 2002, 2006, 2011 i de britànics 2007 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2006, 2009 També conquerí la Copa Primavera 2007, 2008, 2009 i el Campionat del País Basc tres cops Fou segon 2006 i tercer 2008 al Campionat d’Europa per equips Ha estat…