Fèlix Duran i Cañameras

(Barcelona, 1889 — Barcelona, 1972)

Fèlix Duran i Cañameras

© Fototeca.cat

Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.

El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs. Col·laborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària. Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari (1914-20) i president de la secció de ciències i arts (1948), en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Col·legi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president. Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia. Fou director de la biblioteca universitària de Barcelona (1955-59). Publicà diversos estudis sobre castells feudals i senyories medievals ( La orfebrería catalana , 1915; La escultura medieval catalana , 1926; Els arxius judicials de Catalunya , 1933; Notas para la historia del notariado catalán , 1955) i sobre el s XVIII ( Catalunya sota els reis absoluts de la casa de Borbó , 1935; Els exiliats de la Guerra de Successió , 1964).