Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Antoni Xavier Yeste de Pablo
Billar
Jugador i entrenador de billar.
Jugà al Club de Billar Sants, al Billar Club Olesa i al Club de Billar Montmeló Especialitzat en el billar a tres bandes, fou campió d’Europa sub-21 1997, campió de Catalunya absolut en tres ocasions 1995, 1996, 2006 i guanyà, entre altres premis, el Memorial Joaquim Domingo 2010, el Trofeu Ciutat de Mataró 2012 i el Trofeu Vila de Llinars 2012 També fou un dels referents de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya sub-25 2001 i absolut 2013, juntament amb Sergi Jiménez 2013, i un subcampionat estatal 2007 Al final dels anys noranta creà la seva pròpia…
Gran Cursa de Les Corts
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Barcelona des del 1988.
Organitzada per l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, té lloc en un circuit urbà durant el mes d’abril i consta de les categories elit i sub-23 El primer guanyador fou Bosco Honorato Juan de Dios González amb quatre triomfs 1999, 2000, 2002, 2003 és el ciclista amb més victòries En el palmarès de la prova, també hi figuren Ginés Salmerón 1993, Carles Torrent 1995, 1996, José Guillén 2001 i Isaac Escolà 2004 Parallelament, s’instaurà un homenatge a personalitats del ciclisme com Joan Plans, Joaquim Sabaté, Gabriel Saura, Albert Gadea, Francesc Martínez Sisquillo , Joan Navarra…
Concessió de 38 noves llicències de ràdio de FM
El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé n’obté 7 Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia Onda Rambla de Luis del Olmo i el Bisbat de Girona,…
Sentència del judici de l’1 d’octubre
El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes Descarta el delicte de rebellió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència En total, les penes de presó a les qual cal afegir multes i inhabilitacions sumen 99 anys repartits en 13 anys Oriol Junqueras, 12 anys Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 11 anys i 6 mesos Carme Forcadell, 10 anys i 6 mesos Joaquim Forn i Josep Rull i 9 anys Jordi Sànchez i Jordi Cuixart Tres dels acusats són condemnats només per desobediència Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila…
s’Indioteria
Barri
Antiga caseria
Barri i antiga caseria del terme municipal de Palma (Mallorca), situat al límit amb el de Marratxí, entre les línies de ferrocarril de Sóller (W) i d’Inca (E).
Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en…
Revista dels Catalans d’Amèrica
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, publicada a Mèxic: quatre números entre l’octubre del 1939 i el febrer del 1940.
Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders, Joaquim…
Federació Agrícola Catalana-Balear
Agronomia
Organisme creat a Barcelona pel febrer del 1899 que reuní la major part de les societats i les cambres agrícoles patronals de Catalunya i les Balears.
Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre altres, el…
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…
Benito Feliu de San Pedro
Filosofia
Cristianisme
Escolapi il·lustrat.
Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia…