Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
puig de les Cadiretes

Serra de les Cadiretes Solius (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (519 m) del sector de la Serralada Litoral, comprès entre la vall d’Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.
tuca Blanca de Paderna
Cim
Cim (2 851 m), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2 750 m).
Fitor

Dolmen dels Tres Peus a Fitor (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
riu Ferrer
Riu
Riu del Vallespir, afluent, per l’esquerra, del Tec, que neix a l’E del massís de Canigó, al vessant sud del puig de l’Estela, prop de la torre Avetera.
Desemboca al seu collector a Arles A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l’antic priorat de SantPere de Riuferrer
coll d’Estenalles
Collada
Coll (870 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, per on passa la carretera de Terrassa a Manresa.
Mandara
Massís
Massís al nord de l’altiplà d’Adamaoua, entre el riu Benue i el llac Txad i entre Nigèria i el Camerun, amb una altura mitjana de 800 a 900 m.
Hi ha vegetació de sabana i estèpica
serra de Guadarrama
Serra
Massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos al SW i la de Somosierra al NE, que accidenta la comunitat autònoma de Madrid i la província de Segòvia.
Constitueix un horst format per gneis i materials granítics, que culmina al pic de Peñalara a 2 469 m d’altitud Hi neixen els rius Manzanares, Guadarrama i Eresma Els ports de Guadarrama o Alto de los Leones 1 511 m i el de Navacerrada 1 860 m són aprofitats per les vies que uneixen Madrid amb Segòvia i Àvila La serra de Guadarrama s’ha convertit els últims anys en un centre de turisme i d’esports d’hivern
Besiberri Nord

Vista del Besiberri Nord
© Jaume Ferrández
Cim
Cim septentrional del massís del Besiberri de 3.008 m. d'alltitud on coincideixen el límit municipal de la Vall de Boí i Vilaller (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d’Aran).
ratel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’aspecte arrodonit i massís, fins a uns 77 cm de llargada, inclosa la cua, que té uns 20 cm.
El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals…
Introducció a la geologia dels Països Catalans
El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha…