Resultats de la cerca
Es mostren 4829 resultats
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en…
Domènec Palet i Barba
Geologia
Advocat, industrial, polític i geòleg.
Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc
Regina Tarragó Sabat

Regina Tarragó Sabat
FEDERACIÓ CATALANA DE BALL ESPORTIU
Ball esportiu
Ballarina esportiva.
Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i ball llatí 1999, 2000 amb la seva parella, Josep Roca Es retirà de la competició l’any 2002 i, des d’aleshores, s’ha dedicat a formar ballarins a la seva escola de Molins de Rei i directors tècnics de ball esportiu a l’escola Ball Vallès de Terrassa Fundà el Festival de les Estrelles, juntament amb J Roca, que se celebra cada any a l’Ametlla de Mar i combina concursos i espectacles de ball
Antoni Tutau i Mascla
Teatre
Actor.
Debutà com a professional pels volts del 1865 al Teatre Odeon de Barcelona Actuà al dels Camps Elisis i al Principal El 1870 formà amb la seva futura muller, Carlota de Mena , la companyia Tutau-Mena, veritable institució del teatre català Estrenà obres de Guimerà, Roca i Roca, Pin i Soler i les primeres produccions d’Ignasi Iglésias, el qual donà a conèixer, i fou el primer a presentar obres d’Ibsen a Catalunya Fou empresari del Teatre Novetats de Barcelona Hi acollí l’Associació d’Autors Catalans 1886 quan aquesta deixà el Teatre Romea
Xavier Vall i Solaz
Literatura catalana
Historiador i crític literari.
Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch
Tombes de Siurana (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la roca a l’esperó oest del cingle on és situada la població ECSA - JJ Menchón A l’esperó oest del cingle on se situa la població de Siurana, passada la plaça de l’església i la creu, hi ha dues tombes excavades a la roca Mapa 33-17445 Situació 31TCF267696 S’arriba al lloc a peu des de l’església de Santa Maria de Siurana Necròpoli La primera de les tombes és al vessant sud-oest de l’esperó, tallada parcialment a la roca i orientada NESW Mesura 1,10 m de llargada per 0,45 m d’amplada màxima El costat nord-est és…
compactació
Mineralogia i petrografia
Formació diagenètica d’una roca coherent a partir de sediments solts.
Es produeix, principalment, per l’eliminació dels espais porosos i l’expulsió de l’aigua atrapada
saprolita
Geologia
Roca impregnada de matèria orgànica, rica en argila, de colors foscs.
fàbrica cristal·logràfica
Geologia
Orientació preferent estadística d’una població de cristalls en una roca.
Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la