Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
L’estructura del sector català de la Conca de l'Ebre
La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…
yakitori
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d’aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.
doble difusió
Geografia
Fenomen pel qual es poden produir inestabilitats (per exemple, digitacions salines) en el contacte entre dues aigües de densitat similar però diferents salinitat i temperatura, pel fet que la calor es difon uns 100 cops més de pressa que la sal, en condicions no turbulentes.
pastera
Oficis manuals
Caixa rectangular amb tapa, on el flequer fa la barreja de farina, aigua, sal i llevat, per fer després el pastament a mà fins a obtenir la massa al punt desitjat i deixar-la fermentar el temps necessari abans de continuar el procés de panificació.
Actualment han estat gairebé totes substituïdes per les pastadores mecàniques
quètxup
Salsa de quètxup
Alimentació
Salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal; hom hi afegeix a voltes d’altres ingredients, com és ara pebre vermell, nou moscada, clavell d’espècia, ceba, llavors d’api, gingebre, all, etc.
Hom l’empra en graellades, en plats de pasta o d’ous i per a assaborir altres salses
clorur de benzalconi
Farmàcia
Química
Sal d’amoni quaternari, mescla de clorurs d’alquilbenzildimetilamoni, de fórmula general [C6H5CH2N(CH3)2R]+Cl-, R essent una mescla de grups alquil de fórmules entre C8H17 i C18H37.
Es presenta en forma de grumolls gelatinosos o de pólvores blanques, d’una olor aromàtica i un gust molt amarg, molt solubles en aigua, alcohol i acetona És emprat com a agent tensioactiu catiònic i, a grans dilucions, com a germicida per a desinfectar les mucoses i per a esterilitzar instrumental quirúrgic
reacció de Sandmeyer
Química
Reacció d’halogenació de composts aromàtics, introduïda l’any 1884, que hom porta a terme per addició d’una solució d’una sal de diazoni a una dissolució d’un halogenur cuprós, excepte el fluorur, en l’hidràcid corresponent, d’acord amb l’esquema
.
Pot ésser també emprada en la preparació de benzonitrils, mitjançant l’acció del cianur cuprós
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…