Resultats de la cerca

Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume…

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…

Vida Estudià música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat a la qual es traslladà el 1921 Fou deixeble, entre altres, d’Enric Morera i Jaume Pahissa La seva activitat se centrà en la composició simfònica i conreà el concert, l’òpera, el ballet i la sardana Algunes de les seves obres més importants són la collecció 5 canciones negras 1946, el Cuarteto indiano 1952, i l’òpera Babel 46 1967 Fou també crític musical d’"El Matí", "Destino" setmanari que, a més, dirigí entre el 1969…

Vida i obra Conegut també com a dibuixant i pintor Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’ Apa per a les caricatures Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910 El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu , que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora També fou un dels impulsors de “Revista Nova” 1914 i el creador de la revista artística “Vell i Nou” 1915 Collaborà en nombroses publicacions de…

Vida i obra Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica—sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republi-canisme federal durant la revolució del 1868 iparticipà, encara el 1880, en el Primer CongrésCatalanista de Valentí Almirall— Residí llarguestemporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —…

Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…

El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…