Resultats de la cerca
Es mostren 9845 resultats
Pforzheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, al N de la Selva Negra.
Capital de la indústria de bijuteria d’Alemanya, fabrica maquinària fina de rellotgeria, d’òptica i electrònica Té també fàbriques de paper i de cervesa Antic establiment romà, fou del 1535 al 1565 capital del marcgraviat de Baden-Durlach
Nassau
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vall del Lahn.
Conserva un castell del s XVII, del qual prengueren nom els comtes de Nassau
Bergheim
Ciutat
Ciutat del land
del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a l’oest de Colònia.
Schönebeck
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Fabricació d’aparells electrònics, metàllics i de fusta Hi és notable la Johanniskirche, en gòtic tardà La ciutat actual és producte de la fusió, el 1932, de les poblacions de Frohse i Bad Sazelmen
Torgau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la riba esquerra de l’Elba.
Té indústries de maquinària agrícola, del vidre i de la ceràmica El seu castell de Hartenfels és una de les construccions més importants del Renaixement primitiu alemany El 1530 hi foren redactats els articles que serviren de base a la Confessió d'Augsburg
monestir de Weingarten
Abadia
Antiga abadia benedictina, a la localitat homònima, al land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Fundat el 920, és cèlebre per la seva biblioteca, rica sobretot en manuscrits de trobadors L’església representa l’inici de l’arquitectura barroca a l’Alemanya meridional Fou secularitzat el 1803
Vöcklabruck
Ciutat
Ciutat del land de l’Alta Àustria, Àustria, a la vora de Vöckla.
És una ciutat industrial, amb una gran planta d’asbests i ciment, indústria tèxtil, metallúrgica i paperera
bundesland
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…