Resultats de la cerca

En 1963-66, juntament amb FJ Vine i DH Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques Professor de geofísica a la Universitat de Toronto 1946-74, fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics 1957-60 i de la American Geophysical Union 1980…

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon Duran, Paquita…

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Infant prodigi, de molt jove aprengué a tocar tot sol diversos instruments, però destacà molt especialment amb la guitarra elèctrica, instrument del qual és considerat un dels principals intèrprets de la seva generació Començà a despuntar abans d’arribar a vint anys Aconseguí un contracte amb la multinacional Warner, cosa que mai ningú no havia assolit de tan jove Gràcies als seus grans dots com a músic, ballarí i showman assolí ràpidament una gran popularitat Ja demostrà els seus dots en el seu primer disc, For you 1978, on tocà tots els instruments, feu tots els arranjaments i s’encarregà…

Casat amb l’actriu Montserrat Carulla , és el pare de la també actriu Vicky Peña Començà de ben jove a actuar al Centre Catòlic de Gràcia i aviat entrà a Ràdio Barcelona, experiència que li serví per a ingressar més endavant a Radio Nacional com a locutor Juan Manuel Soriano el reclamà per al quadre escènic de l’emissora, on a partir del 1948 participà en força programes de l’espai Teatro invisible Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer el contractaren com a actor de doblatge, feina que compaginà amb la ràdio Des de la dècada de 1950 també treballà a Voz de España gairebé en exclusiva, on, a més…

Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’Estat espanyol Hom pot destacar en…

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans relats” els…