Resultats de la cerca

El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de  fruiters i hortalisses El poble  154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del…

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona, el Berguedà fou regit, almenys des del…

És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant gradualment El poble…

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus descendents passà als…

El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El poble 1 094 h…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400 focs de…

Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre…

De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es…