Resultats de la cerca

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de Santa Margarida…

És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

Situació i presentació El terme de Bellmunt d’Urgell, de 5,11 km 2 d’extensió, és situat a la plana regada pel canal d’Urgell Sèquia Primera i Sèquia Petita, entre els municipis de Bellcaire d’Urgell a ponent, Montgai a tramuntana i Penelles a llevant i a migdia El territori és accidentat per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt 379 m, límit meridional de la ribera del Sió El terme comprèn el poble de Bellmunt d’Urgell, cap de municipi, i algunes partides com la Coma de l’Orella, les Gorgues, la Mallola, les Torretes, les Roques i els Tossals Carretera locals…

Fill d’un modest obrer del carrer de la Calatrava de Palma i germà de Gabriel , Bartomeu , Miquel i Francesc Estudià a l’Institut Balear, i el 1868 anà a Madrid, on es llicencià en dret La coneixença dels germans de Germán Gamazo, companys d’estudi, li permeté de treballar, a partir del 1872, en el despatx d’aquest posteriorment treballà també per Álvarez Bugallal i per a Gallostra El 1878 es casà amb Constancia Gamazo, germana petita de Germán, i el 1881 inicià la carrera política, en ésser elegit diputat liberal per Mallorca, gràcies al suport del govern liberal en especial d’Alonso…

Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…

Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que refusà al cap…

Situació Exterior de l’església des del cantó nord-oriental, amb la capçalera a primer terme G Orriols Les ruïnes de la capella romànica es troben situades dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, i molt a prop de la masia de Vilaltella i a llevant de Perafita Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 27,7 —y 54,0 31 tdg 277540 Per anar-hi cal prendre la carretera que va de Prats de Lluçanès a Sant Boi, i al punt quilomètric 12,6, un cop passat Perafita es pren una carretera nova que mena a Sant…

El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí Tanmateix, en l’…