Situació
Exterior de l’església des del cantó nord-oriental, amb la capçalera a primer terme.
G. Orriols
Les ruïnes de la capella romànica es troben situades dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, i molt a prop de la masia de Vilaltella i a llevant de Perafita. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 27,7 —y 54,0 (31 tdg 277540).
Per anar-hi cal prendre la carretera que va de Prats de Lluçanès a Sant Boi, i al punt quilomètric 12,6, un cop passat Perafita es pren una carretera nova que mena a Sant Bartomeu del Grau, de la qual al punt quilomètric 1,800 i davant unes granges noves hi ha un camí a mà dreta que arriba fins a l’església. (GOP)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, a la parròquia de Perafita, al lloc de Vilaltella. L’església no degué passar de capella rural, dependent de la parròquia de Sant Pere de Perafita i vinculada a l’actual mas Heures.
El castell de Lluçà es troba documentat a partir del 905, quan el bisbe de Vic Idalguer acudí a consagrar l’església de Santa Maria, que es trobava al peu del castell de Lluçà. En aquest mateix moment es documenta entre els vilars i viles vinculades a la parròquia consagrada la vila d’Eures (Villadeures).
L’església de Santa Margarida no es documenta fins el 1223 i sempre com a capella de la parròquia de Sant Pere de Perafita.
L’edifici no sofrí grans alteracions ja que només tingué una refecció que motivà la creació d’un nou portal a ponent amb un ull de bou i dos contraforts que pretengueren reforçar l’edifici, però això no fou obstacle perquè en l’actualitat l’església no tingui culte i la seva coberta s’hagi esfondrat i només restin dempeus els murs i l’absis, que amenacen enrunar-se totalment d’un dia a l’altre, ja que es troba en el més absolut abandonament. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau gairebé rectangular, rematada vers llevant per un absis semicircular. Al costat de migjorn hi fou obert en època barroca un cos d’edifici utilitzat com a sagristia.
G. Orriols
La capella de Santa Margarida de Vilaltella, era originàriament una construcció romànica d’una sola nau de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular al costat de llevant. Devia estar coberta amb volta de canó, que s’esfondrà; hom en construí una altra posteriorment, la qual avui també és esfondrada. A l’absis hom pot veure una finestra d’una sola esqueixada.
L’església fou modificada el segle XVIII, però la part dels murs corresponents a l’època romànica és perfectament diferenciable tant des de l’exterior com des de l’interior, i es veu que dels murs originals sobresurt, del nivell actual de terra, uns 2 m d’altura, la qual cosa fa suposar que una bona part dels murs de la capella són enterrats. A l’absis, aquesta diferenciació es fa molt patent, ja que es conserva la filada de pedres de coronament del mur abans d’arribar a la teulada, a manera de fris, essent unes pedres ben carejades i de mides molt iguals i regulars.
Des de l’interior de la nau hom pot veure al mur de tramuntana i en algun lloc, el punt d’arrencada de la volta original.
L’accés a la capella és per una porta oberta a la façana de ponent l’any 1825.
Els murs són aparellats de dues maneres diferents, segons si corresponen a la construcció romànica, o a les reformes posteriors. Mentre els romànics han estat fets amb blocs de pedra de mides mitjanes, força constants, de cara vista rectangular, però tendint a assolir la forma quadrada i col·locats fent filades, els murs no romànics han estat aparellats amb blocs de pedra molt desiguals i sense intentar d’assolir formes regulars. Als cantons hi ha col·locats carreus de pedra picada de mides regulars.
De les reformes que es feren posteriorment sobre les ruïnes de l’església romànica, cal esmentar l’aixecament de la nau uns 2 m per sobre del nivell d’arrencada de la volta romànica, que forma així una altra volta que avui també és esfondrada. Al mur de tramuntana hi ha dos contraforts que devien ésser construïts en ésser aixecada la segona volta, en comprovar com les parets no resistirien una nova volta, de la mateixa manera que no resistiren la volta original.
Al mur de migjorn s’afegí també una petita sagristia, avui també esfondrada. A més d’innombrables ruïnes al terra de la capella, hi ha unes lloses sepulcrals d’època avançada, en part trencades, que corresponien a uns sepulcres, avui profanats.
L’estat de les ruïnes de Santa Margarida de Vilaltella és molt llastimós, essent totalment a mercè dels espoliadors que darrerament tenen encara la feina més fàcil, per la nova carretera oberta recentment, que passa pel costat. (GOP)