Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
paradísia
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles llargues i molt estretes, de flors blanques, oloroses, amb sis divisions periàntiques, agrupades en un raïm pauciflor i unilateral, i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i roquissars d’alta muntanya
panical
panical de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
erb
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, erecta, pubescent, sense circells, de 5 a 40 cm d’alt, amb fulles compostes, de 8 a 18 folíols linears, flors blanques, tenyides de vermell o porpra, i llegums de 3 a 4 llavors.
Pròpia de l’Europa meridional, era conreada per a farratge
cosmos
cosmos
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia oriünda de Mèxic, de la família de les compostes, de 60 a 120 cm d’alçària, de fulles oposades bipinnatisectes i capítols amb disc groc, antenes negrenques i lígules blanques, de color de rosa o purpúries, tridentades a l’àpex.
Vol una bona exposició al sol i floreix del juliol a l’octubre
cirerer de guineu

Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
botja d’escombres
Botànica
Mata grisenca, de la família de les papilionàcies, de fulles persistents trifoliades i piloses, de tija llenyosa, molt ramificada, abundantment pilosa, de 20 a 60 cm d’alçada i de flors blanques i petites, agrupades en glomèruls arrodonits, sobre un llarg peduncle.
Viu en llocs secs, marges, etc, de la regió mediterrània
carbassera de cabell d’àngel

Carbassera de cabell d’àngel
F. et I. Salliet (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Espècie de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, amb el fruit d’escorça de color verd clar amb taques blanques, gruixuda i resistent, i polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de…