Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia.
El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849
Ferran Selma
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’acadèmia dels germans Vergara, fou deixeble del gravador Manuel Bru Talent precoç, fou pensionat per l’ajuntament de València per anar a estudiar a Madrid 1768 Fou acadèmic de San Fernando el 1783 i, el mateix any, de Sant Carles, on després fou nomenat director honorari Molt considerat al seu temps, entre les seves obres cal destacar diversos retrats Nicolás Antonio, Carles III, Carles IV, Fray José de Sigüenza, etc, les làmines del Atlas marítimo de España 1789, etc
Maria d’Hongria
Història
Reina de Nàpols.
Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats
Francesc López i Pellicer
Escultura
Escultor.
Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid
Robert I de Nàpols
Història
Rei angeví de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador…
Josep Gil
Escultura
Escultor.
Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando
Francesc Sanxis
Escultura
Escultor.
Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles
Andrea Doria

Andrea Doria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall genovès.
Controlà de fet el govern de la república de Gènova i disposà d’una esquadra pròpia Inicialment entrà al servei de Francesc I de França, però, per una sèrie de desavinences, es decantà cap al bàndol de Carles V 1528, que el nomenà príncep de Melfi 1531, marquès de Tursi, gran protonotari hereditari del regne de Nàpols 1555 i almirall de la flota espanyola a la Mediterrània Fou un valuós ajut per a la política de Carles V, que a l’àrea mediterrània s’afrontava amb França i els turcs El 1535 Doria dirigí una expedició a Tunis, i el 1541, una altra a Alger El 1536 atacà…
Don Juan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1910; ficció de 60 min., versió muda dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ AMarro, Ricard de Baños FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Joan de Serrallonga, Maria Dolors Puchol Doña Joana de Torrellas ESTRENA Barcelona, 17091910, Madrid, 07091911 Sinopsi Durant el segle XVII, a les Guilleries, dos bàndols s’enfronten acarnissadament el grup capitanejat per Don Carles de Torrellas, que defensa els privilegis nobiliaris, i l’escamot de proscrits encapçalats pel Fadrí de Sau Un dia torna a Catalunya,…
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i…