Resultats de la cerca
Es mostren 5192 resultats
Televisió, franquisme i societat de consum
Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
Schwerin

El castell de Schwerin
(CC0)
Ciutat
Capital del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situada a la riba del llac homònim, en una regió de boscs i llacs, al NW del país Centre cultural museus, escoles especials, conservatoris, etc, té també indústries mecàniques i de mobles, principalment, i construccions navals i indústria química i alimentària Conserva una catedral gòtica s XIII-XV, amb una torre de 117 m, i un castell reconstruït al s XIX que s’alça en una illa Fou la capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin i, sota l’administració de la RD Alemanya, del bezirk de Schwerin
marquesat de Saluzzo
Història
Marquesat creat al s XII al territori comprès entre el riu Po, els Alps i la Stura.
Provinent de la part de les possessions de Bonifaci, marquès del Vasto, heretada pel seu fill Manfred, el primer que prengué el títol de marquès fou el fill d’aquest, Manfred II 1175-1215 Manfred III 1215-44 esdevingué, en part, vassall de Savoia Al s XIV s’hi produïren diversos conflictes interns i invasions, però sota Tomàs III 1396-1416 destacà per la seva vida cultural Cobejat per Savoia, a la darreria del s XV s’alià amb França El 1549 passà al Delfinat i, més tard, a Savoia 1598
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943
Muro de Roda

Vista del poble de Muro de Roda
© Jaume Ferrández
Poble
Poble, i antic municipi, de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat a 1.021 m d’altitud.
Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació
turó d’en Boscà
Poblat ibèric del terme municipal de Badalona (Barcelonès) situat damunt d’un turó a 198 m sobre el nivell del mar.
Des dels anys trenta s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n'ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya Se'n coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla Ocupat des de mitjan s IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del s II aC Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Tychy
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia.
Centre miner i metallúrgic La ciutat és coneguda per la seva cervesa la primera cerveseria hi fou oberta l’any 1629 D’acord amb el projecte socialista de treballs públics, el 1951 hom inicià la construcció d’una nova ciutat Nowe Tychy, prevista per a 130 000 treballadors industrials La nova zona, completament residencial, s’estén al llarg d’una avinguda cultural que termina, per un costat, al llac Paprocańskie, i, per l’altre, en un gran parc Des del 1970 ambdues ciutats estan sota una sola administració
nacionalpopulisme
Història
Tendència política associada amb organitzacions d’extrema dreta d’àmbit europeu sorgides durant la segona meitat del segle XX.
De vegades s’utilitza com a sinònim de neofeixisme o postfeixisme Apella a un poble idealitzat que conforma una comunitat cultural homogènia amenaçada per la globalització i els seus efectes sobre la morfologia social i econòmica de les societats occidentals Personifica aquesta amenaça en l’immigrant, responsable de la descomposició de les essències culturals i el desballestament de l’estat del benestar, per la qual cosa enarbora un discurs xenòfob A Europa, diversos partits s’adscriuen a aquesta ideologia, com el Front National, l’FPÖ austríac o la Plataforma per Catalunya