Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
falcó

El Falcons de Barcelona
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el…
Otomar Krejca
Teatre
Actor i director escènic txec.
Entre el 1950 i el 1965 orientà el Teatre Nacional de Praga en collaboració amb l’escenògraf Sbovoda i el dramaturg Karel Kraus, on dugué a terme un taller creatiu de poderosa influència en el panorama teatral txec Muntà obres de F Hubrín, J Topol, M Kundera i el primer drama de V Havel, Zahradní slavnostLa ‘La festa al jardí’, 1963 El 1965 creà el grup Divadlo Za Branou, famós per la riquesa poètica dels seus espectacles d’obres de Čekhov, Schnitzler o Musset, amb els quals féu diverses gires per Europa Tancat el teatre per ordre governativa 1972, treballà durant més de deu anys…
Joan Genís Peres
Música
Músic.
Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…
Joan Magriñà i Sanromà

Joan Magriñà i Sanromà
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
El 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista més tard fou primer ballarí del Liceu, fins que es retirà, l’any 1957 Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu destacaren especialment els d' El gato con botas , de Montsalvatge 1948, Roméo et Juliette, de Gounod 1963, etc, i creà els ballets Rosario la Tirana de JManén, 1953, Festa major música de Morera, 1960, Gavines de JAltisent, 1965, etc Fou professor de l’Institut del…
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part,…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor.
Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
Maria Rosa Font i Massot
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004, Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra 2011, premi Carles Riba 2010, Em dic…
,
Pablo Ley Fancelli
Teatre
Dramaturg i crític teatral.
Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva…
Miguel Romero Esteo
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra escrita el…