Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
Norman Jewison
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985, In Country 1989, Other People’s Money 1991, Only You 1994, The Hurricane 1999, Dinner with Friends 2001 i The Statement 2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per Moonstruck 1987, pellícula guardonada…
David Hamilton
Fotografia
Fotògraf anglès, resident a França.
Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle , i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència Bilitis , 1977 Laura , 1979 Tendres cousines , 1980 Un été à Saint-Tropez , 1983, Premiers désirs , 1983 que donà lloc…
Stéphane Audran
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu de cinema francesa Colette Dacheville.
Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le charme…
Alexandre Astruc
Cinematografia
Realitzador i teòric cinematogràfic francès.
Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo , que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi 1953 És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie 1958, L’éducation sentimentale 1962, Le Puits et Pendule 1963, Flammes sur l’Adriatique 1967 i Sartre par lui-même 1972 Posteriorment dirigí produccions televisives Louis XI , 1978 Une fille d’Ève , 1990 Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novelles Le serpent jaune 1977, Quand la chouette s’envole 1979, Le permissionnaire 1982, L’autre versant de la…
Gordon Willis
Cinematografia
Director de fotografia nord-americà.
Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en diversos …
Roland Emmerich

Roland Emmerich
© Berlinale
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany.
Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la ciència-ficció de…
art conceptual
Art
Avantguarda d’art que es caracteritza per la renúncia a l’obra d’art com a objecte (quadre, escultura, poema) o com a resultat.
L’obra és la idea, la reflexió, l’anècdota o simplement la constatació que l’artista exposa sobre uns determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l’observador La manera de comunicar aquesta obra és la més directa cartes, impresos, revistes, fotografies, films, cintes magnetofòniques, etc És una evolució de l' art pobre arte povera i de l' art de la terra land art o earthworks També és conegut amb el nom d' art del cos body art Com a antecedent cal citar els ready-made de M Duchamp, orientats cap aquest tipus d’art de la idea Y Klein i P Manzoni en són…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film…
,
Richard R.St.John Harris
Cinematografia
Actor irlandès.
Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell…
Arnold Schwarzenegger
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà i polític d’origen austríac.
Campió de culturisme, fou tres vegades Mister Univers i set Mister Olympia Com a actor ha protagonitzat films d’acció com Conan, the Barbarian , de J Milius 1982, The Terminator , de JCameron 1984, Total Recall , de PVerhoeven 1990, Eraser , de CRussell 1996, Batman & Robin , de JSchumacher 1997 i Collateral Damage , d’ADavis 2002, i algunes comedies com ara Twins , de JMc Tiernan 1988, o Junior , d’IReitman 1994 Membre del Republican Party , el juliol de 2003 fou elegit governador de l’estat de Califòrnia Al novembre del 2005 patí una severa derrota amb el resultat negatiu…