Resultats de la cerca
Es mostren 214961 resultats
la Portera
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), 9 km al S de la ciutat.
la Granota
Hostal
Hostal i veïnat del municipi de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.
la Finca
Urbanització
Urbanització del municipi de Xàbia (Marina Alta), a 4 km per la carretera de Benitatxell.
Hi resideixen sobretot anglesos i francesos
la Solana
Urbanització
Urbanització del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló.
la Bartra
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà), a la vall del riu Brugent.
Era una caseria de l’antic terme de Rojals
la Planeta
Barri
Barri de la vila del Pont d’Armentera (Alt Camp), a l’esquerra del Gaià.
Se segregà del d’Aiguamúrcia l’any 1981
la Mola
Península a l’extrem oriental de Menorca, que forma el sector septentrional de la bocana del port de Maó, unida a terra ferma per l’istme des Freus.
Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola
la Salgueda
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), de la parròquia de Vidrà, situada dins l’antic terme del castell de Curull, en una petita vall afluent a la del riu Ges.
la Miranda
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà
la Doma
Veïnat
Veïnat i antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als s XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi del s XV, imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser