Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Claudi López i Bru

Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas
© Fototeca.cat
Economia
Empresari i terratinent.
Fill d’Antoni López i López i cunyat d’Eusebi Güell i Bacigalupi Fou segon marquès de Comillas i gran d’Espanya Estudià dret a Barcelona Home de negocis, reuní una immensa fortuna Posseí la Compañía Transatlántica Española i tingué interessos en la Compañía Hispano-Americana de Electricitat CHADE, Banca Bru, Tabacalera de Filipinas, Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España i Banco Popular de León XIII Ajudà econòmicament la monarquia espanyola, tant el 1898 com durant la guerra del Marroc Es dedicà a la filantropia acabà la construcció del seminari de Comillas Santander i protegí el…
Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…
,
Jordi Llopart i Ribas
Atletisme
Marxador.
Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…
,
Josep Maria Llompart i de la Peña
Josep Maria Llompart i de la Peña
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans 1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…
,
Enric Artur Llobregat i Conesa
Arqueologia
Arqueòleg.
Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos treballs sobre…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,
Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…
Franjo Tudjman
Política
Polític croat.
Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la independència Reelegit…
Madeleine Albright

Madeleine Albright
© United States Department of State
Política
Política nord-americana.
De família txeca d’origen jueu i religió catòlica emigrada als EUA 1948, canvià el seu nom original, Marie Jana, pel de Madeleine el 1949, i el seu cognom, Korbelová, pel del seu marit, el periodista Joseph Albright, el 1959 Es doctorà en política internacional a la Universitat de Columbia 1976 i, afiliada al partit demòcrata, treballà al departament d’estat durant el mandat de Jimmy Carter Amb l’elecció de Bill Clinton com a president, fou ambaixadora dels EUA a l’ONU 1993-97 i secretària d’estat 1997-2001, càrrec des del qual intervingué en les crisis del Pròxim Orient, Kosovo i Indonèsia,…