Resultats de la cerca
Es mostren 18100 resultats
Pere Sosa i López
Música
Compositor i pedagog valencià.
Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les…
Francisco Millán
Música
Compositor espanyol.
Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb…
William Randall
Música
Impressor de música anglès.
Heretà probablement el negoci de la família a la mort del seu cosí John Walsh, l’avi del qual, del mateix nom, n’havia estat el fundador vers el 1690 Associat amb John Abell, donà un nou impuls al seu negoci amb la publicació d’un bon nombre d’obres de GF Händel, entre les quals el Messiah 1767 Reedità a més moltes de les obres de Walsh i publicà també reculls de cançons Vauxhall Songs que gaudiren d’una considerable popularitat En morir, l’empresa passà a la seva vídua, Elizabeth, que el 1783 la traspassà
Centro para la Difusión de la Música Contemporánea
Música
Centre adscrit a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, del Ministeri d’Educació i Cultura, creat a Madrid l’any 1985 amb l’objectiu de fer arribar la música actual a un públic més ampli i potenciar l’estudi i l’experimentació de les noves tendències musicals.
El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres…
esbós
Música
Mot que designa peces musicals breus, però que s’utilitza més com a títol d’una peça que com a terme genèric que impliqui o suggereixi un pla formal concret, ja que les peces que reben aquest nom són de forma lliure.
A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions
Bartomeu Abril
Escultura
Escultor valencià.
En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del collegi del Patriarca, a València L’any 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe Extremadura L’any 1620 passà a El Escorial, on treballà en les obres del panteó reial
Mercè Nicolau i Cusson

Merçè Nicolau
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona
Étienne Gilson
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai…
Jaume Cirera
Jaume Cirera Lluita dels àngels amb els dimonis , fragment del retaule de Sant Miquel, de la catedral d’Urgell
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, documentat entre el 1418 i el 1450.
Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina