Resultats de la cerca

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les  seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El 1978, gràcies…

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…

El 1940 la seva família s’establí als Estats Units Estudià al Bennington College i fou membre de diverses agrupacions corals on, a més de cantar, feia d’acompanyant al piano o a l’orgue De nou a París 1946, ingressà al conservatori i fou alumna de D Milhaud i O Messiaen L’any 1975 fou nomenada professora d’anàlisi al Conservatori de París i el 1978, de composició al mateix centre Ha impartit classes en diverses universitats nord-americanes, entre les quals Yale, Harvard i Berkeley Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Koussevitzky de Tanglewood o el de l’Acadèmia Americana de…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris" , de F Taverna-Bech Ha…

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a les principals…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts arreu del món en…

Estudià a Lasi i Bucarest El 1964 i el 1965 obtingué diversos premis en concursos com el Kathleen Ferrier o el de cant de Tolosa El 1965 debutà al Teatre Capitole d’aquesta ciutat francesa com a Dalila al Samsó i Dalila de C Saint-Saëns, i el mateix any fou contractada per l’Òpera de Bucarest El 1969 debutà al Gran Teatre del Liceu, i hi actuà sovint La favorita , Il Trovatore , La Gioconda , Il matrimonio segreto , entre d’altres fins el 1998, amb unes recordades funcions de Ievgeni Oniegin Cantà amb èxit a París, Dublín, Londres i Sofia, i el 1973 debutà a la Scala de Milà Un any després…