Resultats de la cerca

Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué…

S'especialitzà en l’estudi d’estructures metàlliques i de formigó armat Els anys 1930-32 construí l’estadi de Florència, que per l’audàcia de l’estructura i la qualitat del formigó esdevingué ràpidament un model a escala mundial En la sèrie d’hangars per a avions, avui destruïts, que foren aixecats entre el 1936 i el 1941 a Orvieto, Orbetello i Torre del Lago demostrà les possibilitats de les estructures metàlliques com a construccions de cost mínim i de muntatge fàcil Després aprofundí l’anàlisi de les peces seriades de formigó el Palau d’Exposicions de Torí 1948-49 fou un dels…

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la…

Doctor en teologia i ordenat de sacerdot el 1904, l’any següent fou nomenat secretari del bisbe de Bèrgam Durant la Primera Guerra Mundial fou mobilitzat i treballà en els serveis mèdics militars Posteriorment, el 1921 fou nomenat pel papa Benet XVI president del Consell de l’Obra per a la propagació de la fe Consagrat bisbe 1925, fou nomenat visitador apostòlic de Bulgària i, posteriorment, delegat apostòlic de Turquia i Grècia 1935 Durant la Segona Guerra Mundial, prengué mesures que en diverses ocasions evitaren la deportació de jueus i altres perseguits a l’Alemanya nazi Pius XII l’envià…

Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart Al llarg dels…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…

És doctor en filologia catalana i docent de filologia italiana a la UB Ha escrit assaigs sobre literatura italiana i catalana contemporànies i s’ha especialitzat en l’estudi de la recepció d’autors italians als Països Catalans Entre els seus llibres destaquen els volums La solitud de la paraula Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas 2004 i Entre el dogma i l’heretgia Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall 2006 Ha traduït a l’italià obres de Pere Calders, Carme Riera, Baltasar Porcel, Susanna Rafart, Palau i Fabre, Jaume Cabré i Sebastià Alzamora, i ha estat coeditor de…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents atacs reumàtics a…

Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo , 1736 i d’…