Resultats de la cerca

Germà de Pere Antoni Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sotsmestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794 La seva producció comprèn 80 obres misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magníficats i villancicos

Se n'han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, d’una gran qualitat

Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de Barcelona la Haia 1699, observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l’actitud derrotista de les autoritats castellanes

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854

La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado 1766 és representativa de la teoria musical tradicional

Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme

Féu renéixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840 Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina , que li fou concedit pel rei Amadeu I 1872, i el càrrec de senador del regne El títol passà als Botella

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium