Resultats de la cerca

És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del s XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els s XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle

Reconstruït el 1837 després d’haver estat destruït per un incendi el 1836, fou l’escenari on s’estrenaren les principals òperes de Verdi Tornà a ser destruït per un incendi el 29 de gener de 1996 i es reobrí el 2003 amb un cicle de concerts Riapre La Fenica i un any més tard tingué lloc la inauguració oficial amb la represa de les representacions operístiques, amb una versió de La Traviata , de Giuseppe Verdi, dirigida per LMaazel

Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken  és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken  és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques

L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979

Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII

Abans del s XII eren simples propietaris, però vers el 1192 s’assimilaren als funcionaris militars provincials, i més tard els substituïren Durant el s XIV gaudien d’una gran independència Al s XVII fou establerta una distinció entre els dàimios que s’havien oposat al shogun Yiesasu i els que s’hi havien sotmès Les reformes dels Tokugawa disminuïren llurs poders feudals i els imposaren algunes obligacions Foren un element molt important en la restauració del 1868

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats