Resultats de la cerca

Sembla que es formà musicalment com a deixeble d’algun mestre de capella de Pamplona El 1746 fou nomenat primer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, juntament amb José de Nebra Blasco i Joaquín de Oxinaga Durant el seu sojorn a la cort convisqué amb Domenico Scarlatti malgrat això, Albero treballà en un estil propi i independent de la influència scarlattiana Les seves obres Treinta sonatas para clavicordio i Obras para clavicordio y pianoforte es conserven, respectivament, a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia i a la del Conservatori Superior de Música…

Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals Donauschingen,…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es presentà a…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà…

S’inicià en natació i waterpolo al CN Montjuïc Posteriorment practicà el triatló a l’Excellent Center, Tri-Alandalus de Mijas, CN Reus Ploms, Aquaslava Deporinter i Fasttriatlón Accedí a la Residència Blume, on entrenà amb el tècnic Joan Mayoral, i al CAR de Sant Cugat, amb Ivo Clotet Fou subcampió d’Europa de duatló en categoria júnior 2003 i de triatló per equips en sub-23 2006 En categoria sènior fou medalla de bronze al Campionat d’Espanya de triatló 2008 i guanyà triatlons com el de València 2008, 2009, Alacant 2011 o Mataró 2012 En biatló, guanyà la Copa del Món de Venècia 2008, es…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M Monicelli, Io e…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…

Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la…