Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
tatsoi
Horticultura
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, prostrada o semiprostrada, de fulles peciolades cocleariformes amb el limbe de color verd fosc i lluent, disposades en roseta densa, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
bleda xinesa
Horticultura
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, de fulles oblongues de color verd fosc, disposades lliurement en forma de copa oberta, amb el pecíol blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
sulfat de manganès III
Química
Sòlid deliqüescent de color verd, obtingut per tractament del sesquiòxid de manganès amb àcid sulfúric; en presència d’aigua s’hidrolitza, segons l’equació Mn2(SO4)3 + 2H2O ⇌MnSO4 + MnO2 + 2H2SO4
.
El sulfat de manganès forma alums del tipus M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, menys estables que els alums d’alumini i de crom Hom l’aïlla a partir de solucions fortament àcides
lliri de maig
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de 10 a 20 cm d’alçària, de rizoma repent, amb dues fulles radicals, oblongues, agudes i d’un verd brillant, i amb flors blanques, campanulades, penjants, fragants i disposades en raïm.
Es fa en boscs als Pirineus i en una gran part d’Europa També és plantada en jardins
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
traquicarp
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, amb tiges solitàries, de 7 a 15 m d’alt, cobertes de fibres negres, fulles palmades, de color verd fosc, flors grogues i petites, reunides en inflorescències i fruit petit i negre.
Originari del SW de la Xina, és freqüentment cultivat com a ornamental al S i l’W d’Europa És una de les palmeres més resistents al fred El seu valor ornamental s’incrementa quan és cultivada en grups Les fibres del tronc s’utilitzen a la Xina per a fer cordes, i a Europa com a substrat de plantes epifítiques
estromatòlit
Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la història…
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia
motmot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels momòtids, de 46 cm, que té les dues rectrius centrals molt desenvolupades, amb una zona nua de barbes, i és vivament acolorit de negre, de blau, de verd i de vermell.
Habita a les selves tropicals del Brasil
pícea
Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc