Resultats de la cerca

El Fòrum de Davos, una de les cimeres econòmiques mundials més importants, se celebra en aquesta localitat suïssa del 23 al 26 de gener Entre les principals qüestions hi ha el sosteniment de la tendència positiva a l’alça de l’economia global, amb les incògnites de les repercussions del Brexit i de les mesures proteccionistes de Donald Trump El dia 24 el rei d’Espanya, Felip VI, intervé per dir que l’independentisme català intenta “minar les regles bàsiques de la democràcia”

Fou organista de la parròquia de la seva vila i el 1897 fundà, juntament amb Antoni Noguera, la Capella de Manacor, que tingué molta relació amb els intellectuals regionalistes mallorquins Dirigí també la capella de la seu de Mallorca i replegà tonades populars mallorquines, publicades en part per Felip Pedrell en el seu Cancionero musical español El seu germà Andreu Pont i Llodrà Manacor 1861 — Llucmajor 1938, sacerdot, dirigí La Gaceta de Mallorca 1907-10, d’un catolicisme força avançat socialment

Genealogista Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà 1599, senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava Fou majordom del rei Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà

Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31

Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas

Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real

Fou el fundador de la revista Les Grimaces 1883 Les seves novelles Le Calvaire 1886, Le Jardin des supplices 1898 i Journal d’une femme de chambre 1900 duta al cinema per LBuñuel el 1964, són d’un impressionisme violent i d’un marcat erotisme Amb La 628-E-8 1907 introduí en la novella un nou protagonista l’automòbil També escriví obres teatrals, com Le mauvais berger traducció catalana de Felip Cortiella, 1912 i Le portefeuille traducció catalana de Carles Costa, 1910

Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644

Cec des de molt petit, ben aviat fou conegut pel seu domini dels instruments de tecla Fou músic de cambra de Carles V i organista de la capella d’Isabel de Portugal, i a partir del 1543 estigué al servei de Felip II Tientos, diferencias, glosas, himnes i altres composicions basades en melodies litúrgiques constitueixen la seva obra, important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d’estil contrapuntístic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions