Resultats de la cerca

A la zona de Pomar, a l’actual casa de Cal Comte, masia fortificada del segle XV amb reformes posteriors, es conserva encara la capella dedicada al Sant Crist Tot i que probablement té un origen medieval, està massa remodelada i coberta d’estucs per poder-la datar en època romànica sense fer-hi abans un estudi arqueològic Antigament era orientada a llevant Al segle passat, hom va traslladar l’altar als peus de la nau Els documents, però, no parlen mai d’aquesta capella

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès

Aquesta església parroquial és situada a la part de llevant del turó o plataforma rocallosa a la falda del qual hi ha el poble de Camps L’església, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, té ara un sentit nord-sud i pràcticament ja no conserva res de l’església medieval Al segle XIX es va refer completament l’edifici anterior Segons consta en una visita pastoral del 1404, l’església de Camps era una sufragània de la parròquia veïna de Santa Maria de Cubièras

La caseria de Rins de Vilarrué, situada sota la serra d’Urmella, havia estat una antiga quadra La primera menció documental que s’ha localitzat és al capbreu dels delmes que la canònica de Roda posseïa a Castillo de Sos, datat vers l’any 1068, en el qual s’esmenta el vilar de Rensi L’església de Sant Andreu, que era la capella de l’antic casal fortificat que hi hagué a l’indret, és avui en ruïnes i conserva una pica baptismal de tradició romànica

Torre esmentada l’any 962 guardia de Feges en unes afrontacions de l’alou de Prats de Balaguer que fou llegat a Sant Miquel de Cuixà segons disposició testamentària de la comtessa Ava Fou destruïda l’any 1654, al mateix temps que el castell d’Ovança Sols el lloc dit “la Guàrdia”, prop del llogaret de Fetges, que es correspon a un turó d’aspecte piramidal, en conserva el record Estava en relació visual amb els castells d’Ovança, Planès i Prats de Balaguer

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski

A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos

Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial

Company d’armes de Nelson durant molts anys, en fou successor a Trafalgar 1805, on derrotà l’esquadra francoespanyola i forçà el blocatge El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la guerra del Francès La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel